Preparant la terra

Just acabat el batre, ja es posava fil a l’agulla per començar a preparar els conreus per a la propera sembrada de cereals. Cal explicar que en les terres de secà, els bancals de conreu se sembraven alternativament any sí any no: mentre en uns hi creixia la collita, els altres restaven de guaret. Era una pràctica que procedia de temps molt antics i que havia estat imposada per l’escassetat d’adobs: el descans que proporcionava el guaret feia que la terra recobrés fertilitat.

La primera feina que calia fer, de cara a la propera sembrada, era remoure superficialment la terra i fer perdre les males herbes que durant l’estiu havien crescut en el guaret. Per a aquesta tasca es feia servir una arreu de cinc relles: una mena d’arada que consistia en una barra de ferro en la que anaven fixades cinc relles que tenien un orelló tallant a cada costat per tal que entre rella i rella no hi quedés terra per remoure. Aquesta arada era arrossegada per un parell d’animals junyits que estiraven del camatimó. Era una arreu que, si la terra era molt compacta, costava d’arrossegar; perquè a mes de l’amplada de llaurada que feia, el llaurador havia de pitjar fort empomant l’esteva per ajudar a que les relles es clavessin prou.

Aviat, però, per a fer aquesta feina aparegueren els cultivadors: un aparell de conreu amb una estructura formada per mitjà de dues barres de ferro paral·leles on anaven fixades les relles, de tal manera disposades que les de la barra de darrere llauraven per entremig d’on ho havien fet les de davant. El fet que les relles del cultivador no estripessin la terra al mateix nivell -i que a més una roda que duia a cada costat permetia solcar a la fondària que hom volia- el feia més fàcil d’arrossegar i el llaurador no havia de pitjar a l’esteva com a l’arada de cinc relles. Mules i mulater tenien el treball més descansat.Després de la llaurada amb l’arreu de cinc relles, es passava un corró -que normalment era fet d’una gran soca de roure- per esmicolar els terrosos que s’haguessin aixecat i la terra ja quedava preparada per a la sembra.

Llaurant amb mules prop de la masia Vilalta