Les feines d'entre any

Els pagesos d’aleshores sempre feinejaven al defora, llevat de quan plovia ; se sortia quan clarejava el dia cap el treball i finia la jornada quan començava a fer-se fosc. Encara que des d’haver recollit les olives fins a l’hora de segar no s’hauria de recol•lectar res més, només es reposava els dies de festa. 

Durant l’hivernada era molt freqüent treballar al bosc fent feixos de llenya amb rames de matolls d’alzinera, garrics i alguns arbusts; i carretejar-los cap a vendre’ls a les bòbiles i forns de pa que –per a coure- només usaven llenya. També es passaven dies arrencant boïga (bosc que es desarmava per augmentar el conreu) i fer-hi parets de contenció per evitar que les pluges erosionessin la terra; extraient els matolls de les vores dels bancals de conreu per evitar que es xuclessin l’adob dels sembrats i, al mateix temps, fer aplec de llenya per a la llar de foc de les cases –puix que era l’única matèria combustible que s’emprava per cuinar i escalfar-se. 

També s’esporgaven els ametllers, es podaven els ceps i les oliveres; i cap a finals de març, es passava amb l’aixada a cavar – en els rengleres de les vinyes i sota els olivers i ametllers- els trossets de terreny que havien quedat per remoure durant la llaurada. (Els ceps, que es podaven entre gener i febrer, era el primer que s’havia de cavar; ja que si eren gaire borronats i cavant se’ls donava un cop amb l’aixada es feien caure brotets al terra). Un cop els ceps eren brotats, es passava a eliminar els brots que no duien raïm; i un xic més tard es procedia a descavallar: llevar dels novells sarments els brotets que havien sortit per dessota dels raïms. Si bé els ametllers s’esporgaven a l’hivern i abans que florissin, les oliveres no s’esporgaven fins entrat el març; i era una pràctica habitual fer-ho any per altre. Els troncs i feixos de rames que sortia d'esporgar ametllers i olivers, eren destinats a cremar en la llar de foc; però abans, els feixos d’olivera s’havien posat a cobert i quan eren secs s’havia fet caure la fulla que era molt apreciada per alimentar conills i bestiar en general.

Bancals amb parets de contenció prop de la masia Vilalta (foto: Pep Bernadet)

Josep Mascó Munich, collint ametlles a Cornudella (Massoteres, 1961)

Remei Brescó Castells feinejant al'hort de Castellblanch (Coscó, 1958 aprox.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog