Les basses

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix així la bassa: qualsevol excavació o sot gros o petit que s’omple d’aigua, especialment el destinat a recollir l’aigua de pluja, que serveix d’abeurador, safareig o rentador, etc.

Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural.

En un lloc com la Segarra, on les pluges escassejaven, eren molt importants. A la masia Vilalta, per exemple, en recordo tres. Una, a prop del camí que venia de Guardiola, que fèiem servir per a ús domèstic; una segona al costat de la masia, que servia per abeurar els animals; i una tercera, a mig camí de Llorenç, que servia per regar un hort i com a safareig. Totes han desaparegut ja.

Al volum IV de l'Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra dedicat a Torrefeta i Florejacs se n'esmenten dues que tenen un cert interès: la bassa del Roso i la bassa del Manetes. Totes dues en desús i en força mal estat de conservació. La bassa del Roso té els murs fets de pedra, amb unes escales de pedra clavades a una paret lateral i, a l'altre extrem, un baixador per als animals. El terra és recobert d'argila. La bassa del Manetes té la particularitat d'estar excavada a la roca, a manera de balma. El terra està fet amb lloses de pedra

L'any 2020 les basses de Florejacs han estat notícia.

Al núm. 141 de la revista La Veu de Torrefeta i Florejacs hi ha un article de Jaume Moya que explica que les pluges de l'hivern han tornat a omplir, com feia anys que no es veia, les antigues basses de Florejacs. Acompanya l’article amb fotografies de la bassa de la Serra, la bassa del Manetes i la font de Florejacs fetes els mesos de gener i febrer de 2020.

Al mes d'octubre del mateix any, el desbrossament d'una bassa a prop de cal Giliet de Florejacs deixa al descobert una pedra que servia per rentar la roba i que, pels anys que feia que no s'usava, ja estava oblidada per tothom.