La matança del porc
Tots els anys, pels volts de Nadal, a quasi totes les cases es feia la matança del porc. Aquest dia era esperat amb molta alegria tant per la gent gran com per la quitxalla. Tots podien participar en aquest afer ajudant a fer alguna cosa.
De bon matí ja es feia el foc a terra i s’hi penjava una caldera gran plena d’aigua. Havia d’estar calenta i a punt per quan arribés el matador. A la nostra casa el matador era el Margot de Cabanabona.
El porc es matava molt d’hora perquè hi hagués temps durant el dia de trinxar i embotir i poder-ho deixar tot acabat a la nit. Dos o tres homes de la casa ajudaven al matador a aguantar el porc.
Quan ja estava mort i trossejat es començava a treure talls per coure a la paella per esmorzar encara que abans, tot just encendre el foc, ja havien menjat unes bones torrades sucades amb oli i sal. A esmorzar també es convidava el matador. I a la taula no hi faltava un bon porró ple de vi de la collita. Per dinar es tornava a coure una paella plena de talls junt amb la llangonissa, que ja estava feta. Tot això s’acompanyava amb una bona olla de fesols cuits. Per sopar ja es podia menjar la botifarra negra i blanca acabada de sortir de la caldera. A sopar es convidava els veïns, els de Llorenç, per exemple. Quan el porc ja era arreglat es posaven els pernils, ben coberts de sal, amb un pes al damunt. També es salaven les cansalades, les potes, les orelles i els ossos. Les llangonisses, xoriços i butifarres es penjaven als claus que hi havia a les bigues de les golfes. El llom i la costella es salaven molt poc, el just per aguantar uns dies. Passats dos o tres dies ja es podien tallar i fer el confitat. El que s’acostumava a posar a les tupines confitat era llangonissa, botifarra negra, llom i costella. Els talls de tupina se solien encetar al temps de segar; s’acompanyaven de samfaina, tomata, verdura… o bé servien per fer fideus a la cassola o arròs. Havent matat el porc era costum portar la xulla als veïns de Llorenç i Reverter i també a la mestra del poble: un bocí de botifarra de cada classe.
També recordo una altra cosa curiosa: la bufeta del porc s’omplia d’aire per fer-la servir de pilota.
Palmira Brescó Castells
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada