La festa major a Florejacs, anys 40 i 50
La festa major, a cada casa i a cada poble, es celebrava amb l’alegria dels parents. En aquells temps, anar a la festa major a casa dels parents era, com si diguéssim, una mena d’obligació. S’hi solia anar amb tartana, amb bicicleta, a peu o bé amb algún transport públic. Si els parents vivien lluny a vegades ja es marxava el dia abans.
La festa major es començava amb la missa cantada i vestit nou. Totes estàvem pendents les unes de les altres per veure qui anava més mudada. Això em dóna peu per explicar en quines festivitats de l’any era costum estrenar vestuari. Per Pasqua se solia estrenar vestit-jaqueta i sabates. Pel Roser, que era com la festa major petita de primavera, s’estrenava faldilla i brusa o també vestit. Per al festa major d’estiu era imprescindible estrenar vestit i, a més a més, alguna altra peça de roba, com brusa o faldilla. Per la Puríssima, 8 de desembre, tothom estrenava l’abric, l’any que tocava, és clar, perquè l’abric havia de servir per uns quants anys. Per Nadal sempre s’estrenava vestit i sabates.
Així doncs, totes cofoies començàvem la festa major amb vestit nou. A Florejacs, aquells dies, hi venia molta gent, molt jovent foraster i dels pobles de les rodalies i es feia un ball molt animat. Els músics, que ja havien cantat la missa del matí, es posaven dalt d’un empostissat que hi havia muntat a un costat de la plaça. En aquells anys era costum, a part del ball de rams que encara perdura avui, fer el ball de la toia. Des de dalt on eren els músics es feia una subhasta que solia ser algun objecte de decoració de vidre, porcellana o alguna figura de terrissa fina. El jovent anava pujant a l’alça fins que quedava adjudicat. El jove que finalment es quedava la toia escollia xicota per oferir-li el present i ballar amb ella la peça musical que tot seguit tocaven els músics. La parella, ballant sola al mig de la plaça, s’exhibia davant tota la gent que els rodejava.
A la meitat del ball es feia un descans per anar a beure. Anàvem al cafè de cal Roso que donava a la plaça mateix. El tipus de beguda era soda o un soldat, que era cafè barrejat amb gasosa que, sempre, pagava l’home.
A les taulades de festa major, plenes de parents, hi lluïen els bons guisats i rostits. A Llorenç mataven un corder i, un cop tallat, se’l partien amb nosaltres. Com que llavors a les cases no hi havia neveres ni congeladors, la carn la guardàvem al celler que era la part més fresca de la casa. La crema de les postres també era feta amb llet del ramat de Llorenç. En aquell temps, entre veïns, es compartia i s’ajudava molt. Recordo que en vigílies de la festa major anàvem a Llorenç a buscar el molinet de moldre cafè perquè nosaltres no en teníem i, a les botigues, no en venien de mòlt. Aquell molinet, encara em sembla que el veig, era de fusta de color marró, de forma quadrada i bastant gran. Al centre hi
havia les aspes que s’havien de fer girar manualment donant voltes amb una maneta. De sota s’obria un calaixonet i dins hi havia el cafè mòlt. Quantes vegades va anar amunt i avall aquell molinet!
A vegades encara penso com ens ho apanyàvem per dormir tanta gentada. Nosaltres ens ficàvem al llit capiculats per poder dormir tres persones en un llit. També fèiem algun jaç a les golfes i a la botiga del gra per als homes.
Ara els parents ja no es queden a dormir, els cotxes ho arreglen tot.
Quants records aquelles festes majors!
Palmira Brescó Castells
Imatges de dies de festa major a la masia Vilalta:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada