La festa major - 2

Recordant les festes majors dels anys 50 a Florejacs

Recordo les festes majors de la meva joventut com si fos ahir; amb la posada a punt de la plaça, netejant-la i muntant el cadafal per l’orquestra… De tot això se n’encarregaven els joves del poble, amb el compromís de contractar també l’orquestra, pagant a escot entre ells el seu cost, cosa que jo mai vaig veure justa, ja que de la seva actuació se’n beneficiava tot el poble (a l’hora de ballar ho feien tots: noies, nois, solters i casats) Sempre vaig pensar que, d’aquesta qüestió, se n’hagués hagut d’encarregar l’alcalde participant-hi tot el poble. Recordo que un any no es van posar d’acord amb el contracte i, amb la confusió, es van trobar amb dues orquestres, volent cobrar les dues; al final no sé com va acabar aquell embolic. 

La festa començava el 15 d’agost amb el volteig de la campana, al matí, per la qual cosa calia pujar a dalt del campanar. Al migdia se celebrava la Missa solemne dins de la qual, almenys les noies, prestaven amb entusiasme la seva veu per al cant, alguna ho feia molt bé, i a la sortida hi havia els de la safata de la coca perquè cada un agafés un tros. Posteriorment arribava la cercavila que consistia a donar una volta per tot el poble amb l’orquestra al davant i el que volia acompanyar darrere; els músics eren convidats a menjar a les cases: cal Tallaví, cal Llobet, etc. 

A la tarda hi havia ball a la plaça fins a les deu aproximadament, per anar a sopar i agafar forces per al ball de nit (sarau) que començava cap a les dotze, per acabar al voltant de les cinc del matí, amb un descans que se li deia mitja hora; ho anunciava l’orquestra per sorpresa, així que el noi que estava ballant en aquell moment havia de convidar a la noia a un refrigeri, que podia ser o a cal Tallaví o cal Roso. 

Una altra sorpresa era el Ball de rams!. L’anuciava l’orquestra en qualsevol moment i el noi que tenia parella havia d’anar a recollir-lo, pagant una petita quantitat, i regalar el ram a la seva acompanyant. 

La fi del ball l’anunciava l’orquestra tocant una peça que era típica d’aquests comiats i que ara no recordo com es diu.

Ramon Pijuan Tugues