Els mossos
Els assalariats en el món pagès de l’època eren els jornalers, els mossos de mules i els d’aixada. Els jornalers es contractaven per a un temps determinat o per fer una feina concreta (podar una vinya, esporgar una planta d’oliveres, cavar els ceps, segar, etc.) i fixant de mutu acord el salari a cobrar per a cada jornada de treball. Els mossos, en canvi, eren llogats per a tot l’any convenint ambdues parts la quantitat de la soldada; amb la particularitat que el mosso feia vida a casa de l’amo que el contractava.
Era corrent que hi hagués famílies que tenien molta poca terra -o no en tenien gens- i en canvi tenien nombrosos fills als qui no s’oferia altre futur que anar a servir de minyona de fer feines, les noies, i llogar-se per a mosso, els nois. Per afavorir l’encontre entre els qui volien llogar i els qui volien llogar-se, s’havien instituït, des de molt antic, les fires de mossos. Se celebraven per les darreres setmanes de l’any i primeres de l’any nou; i les més concorregudes dels nostres contorns eren la d’Artesa de Segre, la de Ponts, la d’Agramunt, la de Cervera i la de Guissona. (Jo encara havia arribat a veure passejant pels firals, xicots que per indicar que eren per llogar duien un reduït mocador de fer farcells lligat al coll a tall de fulard. Segurament era un costum molt remot, però aviat quedà en desús). El contracte entre amo i mosso es feia només de paraula, i si es tractava d’un jovenet que es llogava per a mosset, qui feia el tracte era son pare o algun parent molt pròxim que li feia d’home bo. Normalment si l’amo estava content del mosso i aquest se sentia bé a casa de l’amo, es renovava amb facilitat el contracte: hi havia mosso que s’estava cinc, sis o més anys amb el mateix amo -i si la collita anterior havia estat bona, el mosso reclamava i aconseguia augment de soldada- . Com és natural hi havia amos molt exigents que els costava trobar un mosso que el satisfés plenament i gairebé mai no repetien contracte; també hi havia mosso esquenadret o baliga-balaga que sempre anava d’amo en amo. El tractament familiar dels mossos variava segons les cases: n’hi havia algunes -generalment les més benestants que, per tant, podien pagar més soldada- que només permetien la seva companyia en família a les hores de menjar; bon punt havien fet el darrer mos, s’havien de retirar cap a l’entrada, la pallera o l’estable. Per contra hi havia cases d’inferior categoria en les que el mosso era acceptat com un més de la família.
Per si passava -que sí solia passar- que l’amo despatxava el mosso o aquest se n’anava de l’amo, per poder fer el càlcul de la part de soldada que l’assalariat havia de cobrar pel temps que havia treballat, existia la “Taula de tarifes dels mossos de mules i d’aixada”. En aquesta taula es considerava l’any distribuït en 7.200 unitats i s’assignaven 30 dies per a cada mes i es fixava el nombre d’unitats per a cada dia dels diferents mesos. Les unitats diàries adjudicades varien en el decurs dels mesos segons la intensitat de treball que hi havia al camp: els mesos de major activitat tenien assignada una major quantitat d’unitats diàries. Per tal de deixar-ho més clar, passo a copiar l’esmentada taula de tarifes:
| Mesos | Unitats diàries | Unitats mensuals |
|---|---|---|
| Gener | 15 | 450 |
| Febrer | 17 | 510 |
| Març | 20 | 600 |
| Abril | 18 | 540 |
| Maig | 20 | 600 |
| Juny | 35 | 1.050 |
| Juliol | 30 | 900 |
| Agost | 18 | 540 |
| Setembre | 18 | 540 |
| Octubre | 25 | 750 |
| Novembre | 15 | 450 |
| Desembre | 9 | 270 |
| TOTAL | 7.200 unitats |
Suposem que un mosso guanyés una soldada de 4.000 pts. l’any i se n’anava de l’amo -o el despatxaven- el dia 18 d’abril; per saber la quantitat que havia de cobrar pel temps que havia treballat, només cal sumar les unitats de gener, febrer, i març amb les que corresponen als 18 dies del mes d’abril, que ens dóna un total de 1884 unitats. Fent una simple regla de tres trobem que ens surt la quantitat de 1.046 pessetes.
Fotografies on es poden veure alguns mossos de Florejacs:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada