Els majos

Palmira Brescó en el seu article "Records relacionats amb l'església" parla dels majos:

En el monument de Setmana Santa s’hi posava, com a ornament, els maigs o majos que eren testos amb blat sembrat i guardats en un lloc fosc, com el celler, perquè creixés sense color. 

Al web festes.org hi ha més informació sobre els majos: 

Un costum propi de la Setmana Santa catalana és el de cultivar uns testos amb diferents tipus de llavors germinades a dins que produeixen uns filaments vegetals de color blanc. La pràctica, molt estesa també en d’altres cultures i pobles no cristians, és hereva de ritus arcaics destinats a afavorir el renaixement i la regeneració de la vida natural. 

Aquests testos o torretes que es fan créixer a l’interior de les cases s'anomenen “maigs”, “majos”, “bladetes”, “cabelleres”, “desmais”, “grillades”, "brull" (Mallorca) o "brulles" (Eivissa). 

El cultiu comença unes dues setmanes abans de Dijous Sant amb el soterrament de les llavors dins la terra, dins un test que es posa en un indret fosc i càlid de la casa. Les llavors solen ser de blat, de civada, llenties o vesses. Una vegada les llavors han germinat el test és ocupat per una capa de filaments vegetals de color blanc. Surten més o menys lluïts en funció de la qualitat i la varietat de la llavor, de l’art o tècnica en el seu cultiu i, sobretot, de l’habilitat de saber trobar les condicions climàtiques interiors més adients. 

Una vegada germinades les llavors, els testos es guarneixen abundantment, amb flors i altres motius fets amb papers de tots colors. 

Quan el test és tret de l’indret fosc de la casa on ha estat cultivat i es porta al lloc on restarà, s'esdevé un fenomen que és una rèplica, metafòrica, del que passa aquests dies a la Natura: els filaments blancs es tornen verds, per acció de la clorofil·la. I és que els desmais, bladets, cabelleres o grillades són l’anunci popular de la Primavera, de la regeneració periòdica del temps, del misteri més enigmàtic de la Natura, el renaixement natural de la vida que, cada any després de l'hivern, i mitjançant les llavors, neix, creix i es multiplica.

L'any 2011 l'associació La colla de Florejacs es va proposar recuperar la tradició dels majos com un dels actes de la Fira de la flor.

L'any següent va organitzar un taller de confecció de majos on donaven aquests consells per a la seva elaboració:

Si voleu participar amb uns majos ben lluïts, aquí teniu uns consells:

– s’ha de tenir llavors de blat, ordi, llenties, veces, però també es poden emprar cigrons, fabes, cebes, alls, remolatxa…
– es recomana plantar per Carnaval per tenir-ho a punt per Setmana Santa
– es recomana barrejar terra de bosc amb terra preparada
– van mes bé els recipients baixos i amples que els testos normals
– posar les llavors ben tupides i cobrir-les amb terra
– deixar els recipients en un lloc fosc i humit, preferiblement al celler
– es recomana regar els primers dies amb aigua tèbia
– si el que es planta son cigrons, fabes o similar, aquestes s’han de deixar uns dies en remull abans de plantar
– s’han d’anar regant sense que hi toqui la llum
– la terra no pot estar massa humida
– si les veces es fan bé, aquestes es poden emparrar

Sort i endavant!

El concurs de majos es va fer fins l'any 2014 quan la Fira de la flor va deixar de celebrar-se. 

Exposició de majos, 2011 (foto: La Carranquer)

Taller de majos, 2012 (foto: La colla de Florejacs)

Exposició de majos, 2012 (foto: La colla de Florejacs)

Exposició de majos, 2012 (foto: Jaime Tello García)

Exposició de majos, 2013 (foto: Pilar)

Exposició de majos, 2014 (foto: La colla de Florejacs)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog