El segar

Cap a primers de juny, que els sembrats ja eren madurs, s’iniciava la sega. Es segava amb dalla o amb màquina agavelladora. La dalla era l’eina usada per segar conreus de poca extensió i feixes estretes on l’agavelladora s’hi hauria mogut amb dificultat. Els conreadors d’extensions més grans feien servir el model d’agavelladora de més amplada de tall -que havia de ser estirada per dos animals junyits- i els qui tenien predis més reduïts usaven la de tall més estret i estirada per un sol animal. 

El dallador, en cada cop de dalla, deixava un feixet de planta tallada que així que anava avançant es convertia en una llarga rastellera que un altre treballador -sovint un noiet o noieta- amb un rampill anava afiçorant-ne gavells. Amb tres o quatre gavells es feia una garba que es lligava amb una corda d’espart o amb un vencill que es formava agafant dos manadets de brins del gavell que, degudament enllaçats, també servien per lligam. 

Bon punt fetes les garbes, calia agrupar-les per fer-ne garberes. La garbera es començava plantant tres garbes d’espiga enlaire i s’hi anava afegint de tres en tres per l’un cap i per l’altre- prement-les de valent- i es cloïa posant-n’hi una filera de ben juntes al damunt per evitar que si plovia no es mullessin massa. Si el tros segat era reduït, només s’hi feia una garbera; si es tractava d’una llenca llarga i no molt ampla se n’hi feia una sola renglera, però si era un camp molt llarg i ample se n’hi feien dues o més. En aquest cas, sempre hi havia alguna pagesos que els agradava lluir la seva feina i deixaven les garberes tan ben afilerades de cap a cap que embadalia en veure-les.

Quan els camps eren agarberats s’hi passava el “diable”: una barra llarga de fusta amb pues que, arrossegada per una animal, arreplegava els brins de cereal que lligant les garbes havien quedat per terra. Si en alguns indrets eren moltes les espigues escapçades que havien quedat al terra perquè el “diable” no les podia recollir -especialment si eren espigues d’ordi- s’hi passava a espigolar. Una tasca que gairebé sempre anava a càrrec de les dones i que es valien del davantal per encabir les espigues que anaven recollint

Segant (fotografia:"Història gràfica de la Segarra" Max Turull i Rubinat)

Dalladora Trepat (fotografia: quinalafem.blogspot.com)

Garberes prop de Guissona (fotografia:"Història gràfica de la Segarra" Max Turull i Rubinat)

"Les espigoladores", obra de Millet (fotografia: Viquipèdia)