El bescanvi. L'oli i el pa

Recordo, per exemple, com es feia l’oli que s’obtenia pel sistema de bescanvi: cada any els amos dels molins, abans de començar la mòlta, analitzaven la qualitat de les olives, que variava d’un any a l’altre, i fixaven el canvi de kilos d’oliva per litres d’oli.

Dins del molí s’hi estava molt calentó, tenien una llar amb el foc al màxim on cremaven el residu de les olives i que servia per tenir sempre aigua calenta amb la que regaven la premsa per aconseguir desenganxar l’oli de la pasta que quedava després d’haver mòlt les olives.

El molí tenia una pedra cònica que donava voltes sobre una base, també de pedra.

A la premsa la pasta es posava entre estores d’espart, la barreja d’aigua i oli es canalitzava a un depòsit de formigó. L’oli es recollia amb un cassó de mànec llarg i es feia a ras de superfície per no agafar aigua, que quedava per sota, i s’abocava en bidons que, després de buidar-los a les tines de casa, s’havien de tornar.

El sistema de bescanvi es feia servir també amb el pa. El blat es duia a moldre a Guissona i la farina resultant es duia al forn del poble i la quantitat s’anotava en una cartilla traduïda en pans als que tenies dret. Cada vegada que anaves al forn a buscar pa calia dur la cartilla on anotaven el lliurament.

Per cert, cal dir que a Florejacs sempre vàrem menjar pa blanc tot i estar prohibit en certs moments. Cal suposar que els inspectors que venien de Lleida feien la vista grossa. Solien ser dos que venien amb cotxe, avisant amb antelació de la seva visita; això donava temps a fer una fornada de pa moreno, però no, l’únic que es feia era preparar els pans que cabien en un caixó. Els caixons es tapaven amb una lona i es posaven els uns damunt dels altres. Nosaltres érem petits i el Joan del Giliet, l’amo del forn a qui jo admirava molt perquè el considerava molt intel•ligent, ens enviava a l’entrada del poble per a que l’aviséssim de l’arribada del cotxe dels inspectors. Aleshores ho preparava tot posant el caixó del pa moreno a sobre de tots; els inspectors miraven només el caixó de sobre i donaven el vist-i-plau, tot i que penso que sabien perfectament que als caixons de sota hi havia pa blanc.

Com que el forn era de llenya, quan el netejaven posaven les brases en un recipient de ferro on, tapades, es convertien en carbonilla que després es venia per utilitzar-la en el fogons. El forn també servia per coure les panades típiques de Setmana Santa. Cada casa les preparava al seu gust: massa de farina farcida d’espinacs amb pinyons o algun altre condiment, i es portaven al Joan perquè les cogués.

Eren altres temps i la infància es vivia de forma molt diferent a l’actual.

Ramon Pijuan Tugues