Buscant petroli
A finals de l’any 1962 la compañía Esso Ibérica va iniciar prospeccions per buscar petroli a uns 300 m al sud de Palou, en una finca de la família Cases. Hi muntaren una torre metàl·lica d’una alçada considerable i s’hi treballava dia i nit.
El fet va despertar, lògicament, l’interès de la comarca i gairebé tothom s’hi va acostar un moment o altre per a veure-ho. Jo recordo haver-hi anat amb el meu pare, de nit, i conservo la imatge d’un gran focus il·luminant la foscor i el soroll rítmic de la màquina de perforació.
En Josep Maria Espinàs, que va viatjar per la Segarra per aquella época, també ho esmenta, breument, en el seu llibre “Viatge a la Segarra”:
A la tenda (a les Pallargues), el tema de conversa és Palou de Sanaüja. Els que estan al corrent expliquen que a Palou hi ha uns estrangers que busquen petroli, i que ja han alçat una gran torre. Han perforat sis-cents metres, i volen arribar fins als dos mil
-I tant -fa algú-, de deu dies ençà que els motors no paren ni de dia ni de nit. I les mostres que treuen se les enduen, precintades, en auto cap a Madrid.
Al cap d’un temps la companyia va abandonar el projecte, potser perquè va considerar que hi havia poques possibilitats de trobar-hi petroli o perquè va creure que la seva explotació seria poc rendible. El cas és que el camp va ser abandonat i, com que tenia forma més o menys rectangular i no era apte per al conreu, es va convertir en un improvisat camp de futbol conegut amb el nom de camp del petroli.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada